MONTSERRAT CARULLA, actriz / MIREIA PINTÓ, mezzosoprano / VLADISLAV BRONEVETZKY, piano

slide1

25 JULIO 2013 22h
Programa:»Pauline Viardot: un retrat musical»

Som al 48, rue de Douai, París, al saló musical de Mme.Pauline Viardot. Com cada dijous, l´èlit musical, intel.lectual, literària i artística del moment es reuneix a casa d´aquesta dona fascinant, que alguns titllen com la “Callas del XIX”. Geni musical i teatral, ens parlarà, amb la veu de Montserrat Carulla, de la seva vida, dels seus orígens, de les seves amistats i amors, dels seus viatges i de les seves passions. Mireia Pintó i Vladislav Bronevetzky hi evocaran la seva música i la d´alguns dels molts que la van admirar.

PAULINE VIARDOT
(Pauline Viardot-García: 1821-1910)

“Mme. Viardot és una de les artistes més grans de tots els temps en la història de la música. El seu talent és tan complet i variat i en tants diferents aspectes de l´art que sorprèn i emociona, desafia i persuadeix” (Hèctor Berlioz). Aquestes paraules reafirmen que Pauline Viardot no només va ser una mezzosoprano amb una extraordinària extensió vocal, sino que fou considerada per les més notables figures literàries i musicals de l´Europa del XIX “la dona més intel.ligent del segle”, “la primera artista de l´univers”.

Mezzosoprano francesa d´origen espanyol, compositora, pianista i professora de cant; neix en una família excepcionalment dotada pel cant. Fou la filla petita del conegut tenor Manuel García i germana de la llegendària Maria Malibran. Excel.lent pianista, estudià piano amb Meisenberg i Liszt i composició amb A.Reicha (professor al mateix temps de Berlioz). Casa seva, tant a París com a Baden-Baden, es convertiria en el saló musical , el centre del més brillant cercle de músics, escriptors, artistes i intel.lectuals de l´època. El 1843 visità Rússia, on cantà repertori italià i cançons russes (fou la primera estrangera a fer-ho); així es convertí en una de les principals vies de difusió de la música russa a l´Europa occidental. Sempre va estar casada amb L.Viardot (director del Teatre Italià de París), encara que el seu amor sempre va ser per l´escriptor rus I.Turgeniev, que sempre va viure prop d´ella, ja fos a París, Londres o Baden-Baden.

Pauline fou una dona d´una personalitat extremament fascinant; sense ser bonica exercia una estranya i poderosa fascinació. La seva fantàstica musicalitat i les seves dots dramàtiques foren molt aclamades, guanyant-se l´admiració del gran públic i particularment la d´escriptors, intel.lectuals i compositors, essent amiga i inspiració de molts escriptors (A.de Musset, George Sand, Turgueniev, Heine,…) i compositors. Grans compositors entre els seus contemporanis li dedicaren les seves obres, que ella mateixa va estrenar. (Meyerbeer: òpera «Le prophète» (rol Fidès), Berlioz: nova revisió-edició de l´òpera «Orfeo»-Gluck, estrena de «Les troyens», Gounod: òpera «Sapho» (rol Sapho), cançons, Saint-Saëns:òpera «Samsó i Dalila» (rol Dalila), Wagner: primera audició privada (1860) de «Tristany i Isolda», Massenet: oratori «Marie Magdeleine», Brahms: Rapsòdia per a contralt, Schumann: Liederkreis, Op. 24, Fauré: cançons, Dessauer: cançons, Titov: cançons, Varlamov: cançons,..).
La seva veu de mezzosoprano s´estenia al registre de soprano i de contralt. La seva aproximació intel.lectual al seu propi art i la seva integritat artística contribuiren enormement a elevar el status dels cantants. Les seves composicions inclouen música per a piano, música de cambra, operetes, una òpera, cançons i duets (amb textos en francès, espanyol, italià, alemany i rus), transcripcions vocals d´algunes masurques de Chopin (admirades pel propi autor).
Ha calgut esperar gairebé un segle després de la seva mort per a que músics i melòmans redescobreixin la música de Pauline Viardot. Tota la història musical del segle XIX es troba, sota molts punts de vista, resumida en la vida de l´admirable i admirada Pauline Viardot.

PAULINE VIARDOT: UN RETRAT MUSICAL

-Bonjour mon coeur (P. de Ronsard)
-Sérénade (Th. Gautier)
-Désespoir (L.Pomey)
-L´enfant et la mère (anònim)
-Hai luli! (X. de Maistre)

GLUCK/Berlioz: “Amour, viens rendre à mon âme” (variacions i cadència Viardot) de l´òpera “Orphée et Eurydice”

-En els turons de Geòrgia (Puixkin)
-Georgiana (Puixkin)
-Conjur (Puixkin)
-Enigma (Turguenev)
-La mallerenga(Turguenev)

GOUNOD: “Ô ma lyre immortelle” de l´òpera “Sapho”

-Nixe Binsefuss (Mörike)
-Les filles de Cadix (A. de Musset)
-Havanaise (L.Pomey

Montserrat Carulla, actriu
Mireia Pintó, mezzosoprano
Vladislav Bronevetzky, piano


Deja un comentario