25 JULIOL 2013 22h
Programa:»Pauline Viardot: un retrat musical»
Som al 48, rue de Douai, París, al saló musical de Mme.Pauline Viardot. Com cada dijous, l´èlit musical, intel.lectual, literària i artística del moment es reuneix a casa d´aquesta dona fascinant, que alguns titllen com la “Callas del XIX”. Geni musical i teatral, ens parlarà, amb la veu de Montserrat Carulla, de la seva vida, dels seus orígens, de les seves amistats i amors, dels seus viatges i de les seves passions. Mireia Pintó i Vladislav Bronevetzky hi evocaran la seva música i la d´alguns dels molts que la van admirar.
PAULINE VIARDOT
(Pauline Viardot-García: 1821-1910)
“Mme. Viardot és una de les artistes més grans de tots els temps en la història de la música. El seu talent és tan complet i variat i en tants diferents aspectes de l´art que sorprèn i emociona, desafia i persuadeix” (Hèctor Berlioz). Aquestes paraules reafirmen que Pauline Viardot no només va ser una mezzosoprano amb una extraordinària extensió vocal, sino que fou considerada per les més notables figures literàries i musicals de l´Europa del XIX “la dona més intel.ligent del segle”, “la primera artista de l´univers”.
Mezzosoprano francesa d´origen espanyol, compositora, pianista i professora de cant; neix en una família excepcionalment dotada pel cant. Fou la filla petita del conegut tenor Manuel García i germana de la llegendària Maria Malibran. Excel.lent pianista, estudià piano amb Meisenberg i Liszt i composició amb A.Reicha (professor al mateix temps de Berlioz). Casa seva, tant a París com a Baden-Baden, es convertiria en el saló musical , el centre del més brillant cercle de músics, escriptors, artistes i intel.lectuals de l´època. El 1843 visità Rússia, on cantà repertori italià i cançons russes (fou la primera estrangera a fer-ho); així es convertí en una de les principals vies de difusió de la música russa a l´Europa occidental. Sempre va estar casada amb L.Viardot (director del Teatre Italià de París), encara que el seu amor sempre va ser per l´escriptor rus I.Turgeniev, que sempre va viure prop d´ella, ja fos a París, Londres o Baden-Baden.
Pauline fou una dona d´una personalitat extremament fascinant; sense ser bonica exercia una estranya i poderosa fascinació. La seva fantàstica musicalitat i les seves dots dramàtiques foren molt aclamades, guanyant-se l´admiració del gran públic i particularment la d´escriptors, intel.lectuals i compositors, essent amiga i inspiració de molts escriptors (A.de Musset, George Sand, Turgueniev, Heine,…) i compositors. Grans compositors entre els seus contemporanis li dedicaren les seves obres, que ella mateixa va estrenar. (Meyerbeer: òpera «Le prophète» (rol Fidès), Berlioz: nova revisió-edició de l´òpera «Orfeo»-Gluck, estrena de «Les troyens», Gounod: òpera «Sapho» (rol Sapho), cançons, Saint-Saëns:òpera «Samsó i Dalila» (rol Dalila), Wagner: primera audició privada (1860) de «Tristany i Isolda», Massenet: oratori «Marie Magdeleine», Brahms: Rapsòdia per a contralt, Schumann: Liederkreis, Op. 24, Fauré: cançons, Dessauer: cançons, Titov: cançons, Varlamov: cançons,..).
La seva veu de mezzosoprano s´estenia al registre de soprano i de contralt. La seva aproximació intel.lectual al seu propi art i la seva integritat artística contribuiren enormement a elevar el status dels cantants. Les seves composicions inclouen música per a piano, música de cambra, operetes, una òpera, cançons i duets (amb textos en francès, espanyol, italià, alemany i rus), transcripcions vocals d´algunes masurques de Chopin (admirades pel propi autor).
Ha calgut esperar gairebé un segle després de la seva mort per a que músics i melòmans redescobreixin la música de Pauline Viardot. Tota la història musical del segle XIX es troba, sota molts punts de vista, resumida en la vida de l´admirable i admirada Pauline Viardot.
PAULINE VIARDOT: UN RETRAT MUSICAL
-Bonjour mon coeur (P. de Ronsard)
-Sérénade (Th. Gautier)
-Désespoir (L.Pomey)
-L´enfant et la mère (anònim)
-Hai luli! (X. de Maistre)
GLUCK/Berlioz: “Amour, viens rendre à mon âme” (variacions i cadència Viardot) de l´òpera “Orphée et Eurydice”
-En els turons de Geòrgia (Puixkin)
-Georgiana (Puixkin)
-Conjur (Puixkin)
-Enigma (Turguenev)
-La mallerenga(Turguenev)
GOUNOD: “Ô ma lyre immortelle” de l´òpera “Sapho”
-Nixe Binsefuss (Mörike)
-Les filles de Cadix (A. de Musset)
-Havanaise (L.Pomey
Comentaris:
PAULINE VIARDOT I ELS COMPLEXOS ARQUETÍPICS
Una preponderància de la musicologia germànica, com així també d’una musicologia poc aventurada a posar en valor les creacions musicals de les dones, ha obviat a una sèrie de personalitats musicals que, en la seva època, van erigir-se com autèntiques fenomens. Una d’aquestes fou la cantant, pianista i compositora Pauline Viardot (1821-1910). Filla del matrimoni format pels cantants Manuel García (1775-1832) & Joaquina Briones (1780-1864) i germana de la mítica cantant operística María Malibrán (1808-1836), <<la Viardot>> (nom amb la que va ser coneguda al seu temps) no només va ser una reeixida figura musical sinó una de les dones que més va influir intensament als cercles culturals europeus. I no ens referim tan sols a la fascinació que va exercir en compositors com ara Charles Gounod (1818-1893) a qui va dedicar la seva òpera Sapho (1851), Hector Berlioz (1803-1869) que va escollir-la per al personatge d’Oprhée per a la revisió que en féu l’any 1851 de l’Orphée et Eurydice de C.W.Gluck (1714-1787) o Camille Saint-Saëns (1835-1921) que va compondre el personatge de Dalila pertanyent a Samson et Dalila (1877) tot pensant en la seva veu, malgrat que Pauline Viardot va haver de rebutjar estrenar-la per motius d’edat, sinó a tota una constel.lació d’altres creadors musicals, escriptors i artistes canònics d’Occident (Frederic Chopin, Johannes Brahms, Clara Schumann, Ivan Turgenev, George Sand, Charles Dickens, Henry James, Eugène Delacroix…).
Pauline Viardot va néixer l’any 1821, en un moment que el Romanticisme vivia el seu ple apogeu. En el seu cas, on l’activitat musical va ser el punt de partida per al desplegament d’una figura que va esquitxar tot el segle XIX europeu, ens sembla força interessant d’assenyalar les darreres aportacions que estan realitzant alguns historiadors de la cultura com ara Richard Tarnas per comprendre, des d’una nova perspectiva, la història intel.lectual i espiritual de personatges com Pauline Viardot. En aquesta nova perspectiva, així, és de cabdal importància la correspondència existent entre moviments planetaris i els models arquetípics desplegats, en aquest cas, per la nostra compositora.
Ens resulta fascinant comprovar com Pauline Viardot va néixer el 1821, en el moment culminant del solapament entre una conjunció exacta d’Urà i Neptú (a menys de 0’5 graus) i una quadratura d’Urà i Plutó (a menys de tres graus). A mesura que anem coneixent aspectes de les facetes de la personalitat de Viardot, anem localitzant uns complexos arquetípics que per un costat semblen encarnar el mite d’una humanitat ideal (conjunció Urà-Neptú) on la dona assoleix perfectament la seva independència i lloc que li pertoca en la societat, però també una força titànica de canvi radical i emancipació respecte a les convencions social (quadratura Urà-Plutó).
Són aquests complexos arquetípics els que expliquen la potència d’una personalitat de la que, poc a poc, es comença a reivindicar la seva faceta com a compositora. Sembla que aquesta activitat va sorgir, en un primer moment, com a necessitat per escriure exercicis musicals per als seus alumnes, però el cert és que el seu catàleg d’obres compta en el seu haver fins a cinc òperes, tres de les quals amb llibret del citat Ivan Turgenev (1818-1883) un escriptor amb qui Viardot va mantenir una estreta i profunda relació artística.
La publicació, l’any 2000, per part de Opera Rara de l’opereta en tres actes Cendrillon de la nostra compositora i la interpretació d’algunes de les seves cançons per part de Cecilia Bartoli són només una petita mostra de l’interès que, en els darrers anys, està despertant l’obra i personalitat musicals de Viardot. El concert-espectacle que signen el duo Mireia Pintó & Vladislav Bronevetzky n’és una mostra més. A través de la presència de l’actriu Montserrat Carulla (que encarna a la Viardot al final de la seva vida), som convidats a escoltar una selecció de cançons pertanyents a quatre àmbits culturals d’una dona poliglota que, als sis anys, ja dominava perfectament el castellà, l’anglès, l’italià i el francès. Aquest material, junt a dues àries pertanyents a dues òperes amb una estreta vinculació amb la Viardot, constitueix la part musical d’un espectacle que intenta de respondre l’enigmàtica sentència amb que s’inicia: <Tot allò que ens passa és només la resposta i ressó d’allò que som i de com ho som>>.
Més enllà d’aquesta resposta, el recital s’erigeix com una oportunitat d’or per gaudir de la sensibilitat i imaginació musicals d’una creadora, curulla d’una elevada vocació espiritual que va trobar el poder emancipador en l’amor i en l’art afirmant, així, la unitat última d’allò Bell, Verdader i Bo.
Oriol Pérez i Treviño
Montserrat Carulla, actriu
Mireia Pintó, mezzosoprano
Vladislav Bronevetzky, piano