4 JULIOL 2013 22h
Programa: Carnaval “a la carta”
1a PART
-CHOPIN Vals, Op. 64 n-2
-CHOPIN Nocturne, Op. 15 n.2
-CHOPIN Barcarolle, Op. 60
-SCHUMANN Carnaval, Op. 9
.Préambule
.Pierrot
.Arlequin
.Valse noble
.Eusebius
.Florestan
.Coquette
.Replique
.Papillons
.Lettres dansantes
.Chiarina
.Chopin
.Estrella
.Reconnaissance
.Pantalon et Colombine
.Valse Allemande
.Paganini
.Aveu
.Promenade
.Pause
.Marche des “Davidsbündler” contre les Philistins
PIERRE RÉACH, piano
2a PART
-Preludi i fuga a l´estil de J.S. Bach, sobre un motiu suggerit pel públic
-Diverses improvisacions sobre temes, estils i idees suggerides pel públic
KARST DE JONG, piano
Comentaris
DE LA POÈTICA ROMÀNTICA
El dia 3 d’abril de 1834, a la ciutat saxona de Leipzig apareixia el primer exemplar de la “Neue Zeitschrift für Musik” (Nova Revista de Música), una publicació que R.Schumann havia impulsat arran de la lesió que va patir a dos dits de la mà que el varen impedir dedicar-se a la interpretació pianística. Schumann en va ser l’editor fins l’any 1843 i a les seves crítiques, sovint signades amb els pseudònims d’Eusebius o Florestan, hi deixava aflorar particularment dos trets característics. El primer era la seva gran capacitat literària en bona mesura heretada per l’entorn familiar que va viure de petit a Zwickau. El seu pare era propietari d’una llibreteria i Schumann va ser un lector devorador sobretot de poesia contemporània. El segon tret és la còmoda subjectivitat amb que desplega el seu parer a l’entorn sobretot de les noves generacions de músics que mereixien més reconeixement, en particular figures com Hèctor Berlioz o Fryderyk Chopin. D’aquest darrer en va parlar en diverses ocasions. Fins i tot el 1842, en una reflexió tot referint-se a uns Nocturns, digué: “Chopin podria publicar qualsevol cosa sense signar-la. Les seves obres sempre es reconeixen”. L’article que s’ha reproduït més sovint, però, l’havia publicat abans de fundar la seva pròpia revista. Va ser el 1831 al «Muzikalische Allgemeine Zeitung” on tot referint-se a la música de Chopin, hi podem llegir: «Eusebius va aparèixer l’altre dia, obrint la porta a poc a poc. Ja coneixeu el seu riure irònic de cara pàl·lida, amb que busca intrigar-nos. Em vaig asseure al piano amb Florestan. Florestan, com sabeu, és un dels pocs músics que des de fa molt de temps té pressentiments de futur, de tot el que és nou i extraordinari en la música. Però aquell dia, va ser una sorpresa fins i tot per a ell. «Treiem-nos el barret, senyors, un geni», digué Eusebius, i ens va mostrar una peça de música de la que no es podia llegirel títol. Vaig fullejar el llibre mecànicament. Va esdevenir un gaudi velat de música silenciosa que tenia quelcom de màgic (…)”.
El 1833, poc després de l’aparició d’aquest article, apareixien publicats precisament a Leipzig (on vivia Schumann) els 3 Nocturns opus 15 de Chopin. L’edició londinenca i parisenca apareixerien poc després. Eren partitures que Chopin havia escrit en els temps en que va arribar a la capital francesa, a l’entorn de 1831. El segon comença amb una atmosfera de lirisme i intimitat embolcalladora que progressivament va florint amb ornaments belcantistes amb una part central dolçament passional per retornar al tema inicial.
La Barcarola opus 60 és una de les obres harmònicament més modernes de Chopin escrita el 1845 sobre un ritme que sembla evocar el bressoleig d’una góndola i que progressivament assolirà el clímax per retornar a la serenor inicial.
Els 3 Valsos opus 64 són obres encara més tardanes cronològicament, varen aparèixer publicats el 1847, però menys agosarades en el terreny harmònic. El segon, excel·lent mostra del rubato (llibertat rítmica) chopinià està dedicat a la dóna del Baró de Rothschild, un dels seus grans mecenes.
En descobrir Chopin, Schumann va destacar-ne l’aire fresc que representava aquella nova expressió romàntica sensible, profunda, sovint a cau d’orella potser perquè ell havia fet el mateix particularment en la part formal i amb l’espontaneïtat del seu discurs lliure, fantasiós i amb una forta arrel literària aleshores força inusitada. Us imagineu Bach, Haydn o Beethoven component “Papallones” o “Novel·letes”? En els primers anys d’estada a Leipzig on Schumann va anar a estudiar Dret a la seva prestigiosa Universitat, ja reunia al seus amics per llegir-los els poemes de Heine i Jean-Paul. Alhora que estudiava piano d’amagat a la casa del professor Wieck. Per tant, no ens ha de sorprendre que una de les primeres obres que va publicar amb només 20 anys fos el recull Papillons, op. 2.
En aquesta mateixa línia s’adscriu l’antològica Suite Carnaval op. 9, sorgida de l’enamorament el 1834 de Schumann i una alumna de Friedrich Wieck anomenada Ernestine von Fricken, que vivia al poble bavarès d’Asch. El joc de l’equivalent musical de les lletres AS-C-H, amb la E d’Ernestine barrejada, permet una sèrie de notes (La bemoll, Do, Si Mi) que degudament combinades sustenten els 21 fragments d’aquest carnaval tan especial on Schumann hi retrata moltes persones que li són properes. En coneixeu alguna?
o0o
L’excel·lent pianista Karts de Jong tancarà el concert trencant la barrera estètica i interpretativa dels temps tot fent un pont entre el segle XVIII i el Segle XXI mitjançant una pràctica inherent a la mateixa essència de la música: la improvisació*.
Joan Vives