QUARTET MÈLT

Concert 21 de juliol

21 Juliol 2016, 22h, MÓN SANT BENET

Quartet Mèlt (Magalí Sare, soprano / Ariadna Olivé, mezzosoprano / Eloi Fort, tenor / Oriol Quintana, baríton)

PROGRAMA

“MASTERCONCERT”

1a Part

Tourdion – Anònim francès s. XVI

Chi la gagliarda – Baldassare Donato

El grillo – Josquin des Prez

Il est bel et bon – Pierre Passereau

Le chant des oyseaux – Clément Janequin

Sei notturni – Wolfgang Amadeus Mozart

  1. Luci care, luci belle
  2. Se lontan, ben mio, tu sei
  3. Due pupille amabili

Masterpiece – Paul Drayton

2a Part

Madame Li – Magalí Sare

Cantares – Joan Manuel Serrat (arr.: Liliana Cangiano)

El último café – Héctor Stamponi (arr.: Emilio Dublanc)

Lullabye – Billy Joel (arr.: Philip Lawson)

La gavina – Frederic Sirés (arr.: Josep Gustems)

Muntanyes de Canigó – Trad. catalana (arr.: Gerard Ibáñez)

El testament d’Amèlia  – Trad. catalana (arr.: Enric Morera)

Baixant de la font del gat – Trad. catalana (arr.: Ramon Noguera)

El general Bum-bum – Joan Llongueres (arr.: Manuel Oltra)

Ton pare no té nas – Trad. mallorquina (arr.: Baltasar Bibiloni i Joan-Pau Chaves)

Comprar entrades

CURRÍCULUM

Quartet Mèlt

COMENTARI DEL CONCERT

MASTERCONCERT

No fa gaire anys que el món coral català, potser de forma més especial en els anys de l’anomenada transició i l’arribada d’uns mínims de democràcia, va viure un moment de gran il.lusió i expansió. Eren els anys que es volia, predominantment, acostar-se a Europa i, així, la participació de corals catalanes en programes musicals com el d’un Europa cantat eren la forma d’acostar-se a l’Europa de les llibertats. Possiblement, la materialització musical d’aquell moment es trobi d’allò més en la confecció de programes corals arquetípics. Programes on es combinaven en un mateix espai musical, per exemple, la música del Renaixement amb la de compositors de culte com ara un W.A.Mozart (1756-1791).

És força possible que Europa hagi deixat de ser aquest espai de referència per alguna part del món musical i, progressivament, ho hagin passat a ser en major mesura els Estats Units d’Amèrica i les seves corresponents fórmules mediàtiques. Des de l’aparició de la televisió, que conjunts musicals trobin el llançament de la seva carrera a través de programes no és, en absolut, nou, però sí que ho és quan les formacions són corals on la base del seu material no és la pròpia de la polifonia, sinó la cançó amb una tipologia d’arranjament concebuda per al sentimentalisme. És aquesta la fórmula emprada pel conegut programa de Televisió de Catalunya Oh happy day que ha donat diferents <<productes>> mediàticomusicals, entre els quals els guanyadors de la darrera edició: el Quartet Mèlt.

Valguin aquests dos paràgrafs inicials com a reflexió prèvia del tercer concert del Festival d’enguany. Això no exclou, però, l’interès d’unes obres que permetran, en primer lloc, escoltar diferents concepcions en la pràctica de la polifonia i, conseqüentment, de les possibilitats del quartet vocal. Tot i la divisió del programa en dues parts, podem assegurar categòricament com el concert és una invitació pel gènere de la cançó. S’iniciarà el concert amb la cançó Quand je bois du vin clairet, arranjada a quatre veus per un compositor anònim sobre la melodia del tourdion La Magdalena durant el segle XVI. Podrem escoltar, també, altres interessants mostres de la polifonia dels inicis del Renaixement  com l’esplèndida frottola El Grillo, convertida en una de les cançons més populars a la seva època i que expliquen la conversió del seu compositor Josquin des Prés (Ca 1450-1521) en alguna cosa semblant al que fou en la pintura renaixentista el geni de Leonardo da Vinci (1452-1519). Això és: un model a imitar.

Aquest model <<a la manera de Josquin>> va arribar, així, fins al que es creu deixeble de Josquin: Clément Janequin (1485-1558). Janequin, així, acabà per convertir-se en el gran creador de chansons polifòniques com Le chant des oyseaux, una cançó que farà les delícies de tots quan escoltem de forma onomatopèica els cants que realitzen alguns ocells.

Els 6 Nocturns (també coneguts com a Canzonette o Terzetti) de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) constitueixen una d’aquelles mostres on el geni de Mozart sembla albirar-se com la materialització d’un avatar provinent de la Divinitat. Escrits per a tres veus i acompanyament de tres corno di bassetto, tres d’ells serviran com a material musical de transició cap al món de la música coral britànica com ho és la de Paul Drayton (1944). Drayton va compondre per als coneguts King’s Singers, el 2005, la seva obra més celebèrrima: Masterpiece. En ella va realitzar una obra musical d’homenatge a grans noms de la música clàssica. Hi trobarem des de J.S.Bach,  G.F.Händel, W.A.Mozart, J.Strauss, R.Wagner i, fins i tot, J.Cage. És una obra exquisita on Drayton demostra conèixer a fons les tècniques compositives per sonar a la manera de cadascun dels homenatjats. L’obra, i aquí l’erudit musicòleg i compositor Benet Casablancas ho podria ratificar, constitueix una de les mostres més brillants d’això que ell mateix ha batejat com humor musical.

Ja a la segona part serem introduïts en els repertoris de cançó, majoritàriament catalana, que són els que ha donat a conèixer al Quartet Mèlt i fer-lo guanyador del Oh Happy Day. Per molts anys!

Oriol Pérez


Comments are closed.