SOOYEON KIM – MIREIA PINTÓ – VIVIANA SALISI

VivianaSalisi_SooyeonKím_Pintó_26juliol

26 Juliol 2018, 22:15h.,  MÓN SANT BENET

SOOYEON KIM, Soprano

MIREIA PINTÓ, Mezzosoprano

VIVIANA SALISI, Piano

Duos i aries d’òpera

 

PROGRAMA

 

RAMEAU   Ària de la Bogeria  (Platée)                                                      Mireia

CHARPENTIER   Depuis le jour (Louise)                                                 Sooyeon

DÉLIBES   Viens, Mallika…Dôme épais (Lakmé)                      Sooyeon/Mireia

DONIZETTI   Il segreto per esser felici (Lucrezia Borgia)                        Mireia

PUCCINI   Un bel dì vedremo   (Madame Butterfly)                            Sooyeon

PUCCINI   Una nave da guerra (Madame Butterfly)              Sooyeon/Mireia

TXAIKOVSKI   Da chas nastal (La donzella d´Orleans)                            Mireia

DVORÁK  Mesicku na nebi hlubokem (Rusalka)                                  Sooyeon

OFFENBACH  Barcarolle (Les contes d´Hoffmann)                Sooyeon/Mireia

BIZET  Havanaise (Carmen)                                                                         Mireia

BELLINI Casta diva  (Norma)                                                                    Sooyeon

BELLINI Mira, o Norma  (Norma)                                              Sooyeon/Mireia

Comprar entrades

 

CURRÍCULUMS

Sooyeon Kim

Viviana Salisi

Mireia Pintó

 

COMENTARI DEL CONCERT

 DUOS I ÀRIES D’ÒPERA “

El gènere operístic, a judici de la musicologia un dels gèneres musicals més autèntics d’Occident, va néixer a Florència al darrer terç del segle XVI, en uns cercles intel.lectuals que van decidir experimentar. Experimentar i proposar una forma de teatre musical que pretenia ser la recreació de les grans tragèdies de l’Antiguitat clàssica. Aquestes, en absolut, eren declamades, sinó cantades amb la presència d’alguna tipologia de monodia que, encara avui, desconeixem com era.

El naixement en uns cercles d’èlit cultural i que, amb el pas dels anys, s’anés convertint en un gènere d’allò més apreciat per les monarquies i aristocràcies europees i, en anys successius, per l’alta burgesia, ha acabat per ordir una imatge del gènere com quelcom massa sofisticat en el seu discurs , elitista o, fins i tot, inaccesible.

La democratització de l’alta cultura desenvolupada, però, a partir de la dècada dels cinquanta del segle passat i programes culturals concebuts, essencialment, per a la seva difusió han ajudat a tergiversar, innegablement, l’esmentada imatge.

El programa que avui ens presenten la soprano Sooyeon Kim, la mezzosoprano Mireia Pintó i la pianista Viviana Salisi pot ser comprès, en un primer nivell de lectura, com un programa concebut per a donar conèixer la riquesa del gènere operístic a través d’un recorregut musical que abarca àries i duos que van des del 1745 (any de l’estrena de Platée de Rameau) fins al 1904 quan es va estrenar Madame Butterfly al Teatro alla Scala de Milà.  Al llarg d’aquest recorregut de 159 anys podrem escoltar des d’àries i duos pertanyents a obres celebèrrimes fins a la descoberta d’obres menys conegudes o fins i tot infreqüents.

El concert s’iniciarà amb tres extraordinàries mostres de l’òpera francesa. En primer lloc, l’Air de la Folie pertanyent al ballet bouffon Platée (1745) de Jean-Philippe Rameau (1683-1764), obra que va servir per celebrar  el casori de Lluís (delfí de França) amb Maria Teresa Rafaela de Borbó. Aquesta Ària de la Follia ha estat vista com una pàgina predecessora de les grans escenes de la bogeria d’òperes romàntiques de compositors com Vincenzo Bellini o Gaetano Donizetti. L’ària Depuis le jour ens farà conèixer una de les grans joies de l’òpera francesa de tots els temps com ho és l’òpera Louise (1900) de Gustave Charpentier (1860-1956), una obra que ha de ser compresa com una òpera verista en el seu intent de retratar la vida de la classe treballadora parisenca. Poc enregistrada i interpretada, aquesta “novel.la musical” té en el seu haver una sola ària:  Depuis le jour, convertida en una pàgina habitual de concert per a les sopranos. No menys poc coneguda resulta ser l’òpera Lakmé (1883) de Léo Delibes (1836-1891), una obra marcada per l’orientalisme que té en el Duo de les flors, un dels seus moments més coneguts i, perquè no dir-ho, encisador.

D’un bloc d’òperes franceses poc freqüents, serem convidats a les conegudes mostres d’òpera italiana de la mà de la belcantista i romàntica Lucrezia Borgia (1833) de Gaetano Donizetti (1797-1848)- representada amb l’alegre i joiosa ària Il segreto per esser felici–  i dos números de la Madame Butterfly, aquesta obra mestra de Giacomo Puccini (1858-1924)de la que ningú se n’escapa de plorar amb la mort de la geisha Cio-Cio-San (Butterfly) en descobrir la veritat del malvat oficial nordamericà Pinkerton. I és que una de les particularitats de Puccini és el de la seva capacitat per mostrar la regió més profunda de les emocions humanes. La commovedora ària de Butterfly Un bel dì vedremo, on la geisha expressa l’esperança del retorn de Pinkerton i el Una nave da guerra són mostres reeixides d’aquesta capacitat per fer aflorar emocions.

La riquesa del món de l’òpera és d’allò més gran i no finalitza en els països habituals d’Itàlia, Alemanya o França. Rússia, sense anar més lluny, té una riquesa en el gènere d’allò més considerable i de la que avui en tindrem una mostra molt i molt poc coneguda. Es tracta de La donzella d’Orleans (1881) de Piotr Illich Txaikovski (1840-1893), composta a través d’un llibret del propi compositor en el que va demostrar la seva fascinació per l’heroïna medieval de Joana d’Arc. En podrem escoltar l’ària de l’Acte I Da chas nastal on Joana es despedeix dels seus territoris geogràfics. Si desconegut és aquest títol de Txaikovski, no així passa en la bellíssima Rusalka (1901) d’Antonin Dvorâk (1841-1904) present al concert amb la coneguda i corprenedora Ària de la lluna.

L’Opéra-Comique de París, el mateix teatre on també van estrenar-se les citades òperes Louise i Lakmé, va veure en tan sols sis anys l’estrena de dues autèntiques obres mestres i representatives del catàleg dels seus dos creadors: Carmen (1875) de Georges Bizet (1838-1875) i Les contes d’Hoffmann (1881) de Jacques Offenbach (1819-1880). Si Bizet va morir durant el transcurs de les representacions de l’estrena de Carmen, Offenbach ni tan sols va poder veure estrenada la seva obra basada en els contes màgics d’E.T.A Hoffmann (1776-1822). Deixant al marge aquest fet tràgic, el concert ens permetrà per escoltar dos dels moments més coneguts en cadascuna d’aquestes dues òperes: la Barcarolle i l’Havanaise.

Estrenada al Teatre de La Scala de Milà, el dia de Sant Esteve de 1831, Norma  de Vincenzo Bellini (1801-1835) és considerada com un títol que, sense cap mena de dubte, va marcar la història del gènere. Representativa de l’estil belcantista, en ella hi trobem grans moments com l’ària de la Casta Diva.

D’aquesta forma, arribarem al punt i final d’un interessant i extens recorregut per àries i duos d’òperes on les dues solistes, exquisidament acompanyades per Viviana Salisi, conformaran un deliciós viatge per un dels gèneres musicals més rics i intensos dels existents: l’òpera.

Oriol Pérez i Treviño


Comments are closed.