VLADISLAV BRONEVETZKY

VLADISLAV _19juliol

19 Juliol 2018, 22:15h.,  MÓN SANT BENET

VLADISLAV BRONEVETZKY, Piano

Obres de Haydn i Chopin

 

PROGRAMA

SONATA Hob.XVI / 23  Fa Major                                                       F.J.HAYDN

Fortuna Imperatrix Mundi

  • (Moderato)
  • Adagio
  • Presto

ESCENES D´INFANTS, Op. 15                                                          R. SCHUMANN   

I. De gent i països estrangers

II. Curiosa història

III. L´home cec

IV. El nen suplicant

V. Felicitat perfecta

VI. Un esdeveniment important

VII. Somiant

VIII. Al costat del foc

IX. Cavaller sobre el cavall de fusta

X. De manera gairebé massa seriosa

XI. De por

XII. El nen s´adorm

XIII. El poeta parla

BARCAROLA, Op. 60                                                                             F. CHOPIN  

POLONESA-FANTASIA, Op. 61                                                        F.CHOPIN

NOCTURN en si Major, Op. 62                                                         F.CHOPIN

3 MASURQUES, Op. 63                                                                        F.CHOPIN

VALS en do # menor, Op. 64  n.2                                                    F.CHOPIN

VALS en re b Major, Op. 64 n. 1                                                       F.CHOPIN

Comprar entrades

 

CURRÍCULUMS

Vladislav Bronevetzky

 

COMENTARI DEL CONCERT

“El piano romàntic”

El fortepiano, amb les seves sonoritats regulables dinàmicament com mai fins aleshores, aviat es va consolidar com a veritable ambaixador del romanticisme musical incipient. En els vint anys que van de 1760 a 1780, el piano va passar de ser quasi un exotisme modern a esdevenir l’instrument que va fascinar totes les noves generacions de creadors musicals. Compositors com Haydn i Mozart els va tocar viure de ple aquest període de transició, adaptant la seva música a les noves prestacions que permetia el nou instrument. A  F. J. Haydn aquest període li va coincidir amb el moment en que el Princep Nicolau I Esterhazy va decidir convertir un petit palau de cacera proper a la vila de Sopron, al nord d’Hongria, en la seva nova residència estival.  Allà, les estades estivals hi varen començar el 1767. Poc després Haydn emprenia el que en alguna ocasió s’ha definit com la seva “gran ruptura estilística” i que comportaria la incorporació de diferents trets preromàntics que avui agrupem sota l’etiqueta “Sturm und Drang”, més o menys intensos en funció de cada obra. L’arribada del fortepiano en substitució del clavecí, en serà un element més. Els primers anys setanta van ser particularment rics en música instrumental. Una mostra la trobem en les almenys 18 sonates per a teclat d’aquesta etapa. La majoria són obres dignes d’un geni. Les obres es van publicar en sèries de 6: la primera sèrie, dedicada al príncep Nicolau, va aparèixer el 1774 i és aquí on trobem la Sonata Hob. XVI: 23  que podrem sentir avui. Escrita el 1773, és una de les sonates més equilibrades, amb un tipus d’escriptura clara i molt pianística, que troba en el seu Adagio central en fa menor el punt àlgid expressiu.

Els temps de Schumann i Chopin ja havien condemnat a la desaparició total el clavecí. La subjectivitat romàntica era ja només entesa a través de la capacitat dinàmica i expressiva  del piano de martellets, de sonoritat cada cop més ampla i poderosa. Això permet a Robert Schumann i a Fryderyk Chopin esdevenir grans exponents de la subjectivitat més genuïnament romàntica, fent-se profundament palès en obres com les Kinderszenen”  (Escenes d’infants) Opus 15, una peça per a piano que evoca el món més personal i interior de la infantesa. Una obra inspirada en els records més genuïns i purs sorgits d’episodis infantils, descrits musicalment. Les Escenes d’infants daten del 1836 i a diferència d’altres pàgines contemporànies, aquí Schumann s’allunya del llenguatge virtuosístic del piano, posant-lo al servei de la innocència i la puresa del món que descriu a través de 13 peces curtes.

El concert culmina amb la interpretació de les darreres composicions per a piano sol publicades en vida per Chopin, mostra de la paleta creativa de la seva darrera etapa. Totes aquestes obres van sorgir entre 1845 i 1847. Malgrat que en l’entorn del compositor sovint se’l va animar a transcendir creativament més enllà del piano i abordar repertori simfònic o fins i tot a esdevenir el pare de l’òpera polonesa, Chopin mai no ho va acceptar i sempre es va mantenir fidel a la seva inspiració pianística tan personal, amarada d’innovacions sempre subtils. La primera que sentirem és la Barcarolle opus 60, que data de l’estiu de 1845. Una obra que ens embriaga de forma progressiva amb la bellesa del seu so i el temperament ardent que hi mostra de mica en mica. La Polonesa-Fantasia  op. 61 sembla obrir un nou camí creatiu en l’estil de Chopin,  combinant per moments els gestos heroics polonesos amb la malenconia romàntica-onírica més pròpia dels seus nocturns. La gran quantitat d’esbossos previs conservats ens fa intuir la dificultat que hi va tenir abans de completar-la l’agost de 1846. Els dos Nocturns Opus 62 daten de 1846 i estan dedicats a  “Mademoiselle r. de konneritz”. En el món anglosaxó sempre hi ha hagut una gran tendència a posar sobrenom a les obres de Chopin, fet que no agradava al compositor. El 1er dels nocturns se’l coneixia amb el sobrenom “El Nard”. El 2n, que comença amb una declamació ostensiblement tranquil·la, sembla néixer del silenci per tornar al silenci, després de circular per passatges de plenitud sonora. Les 3 Mazurques op 63 també daten de 1846 i estan dedicades a Laura Czosnowska, una vella coneguda de Chopin dels temps de Varsòvia. Arran de quedar vídua també es va traslladar a París on va mantenir una bona amistat amb Chopin. No tant amb George Sand, malgrat que va visitar la casa de Nohant, on probablement van néixer aquestes obres.  Pel que fa als valsos, se n’ha pogut documentar l’existència d’almenys 37 escrits per Chopin, dels que només n’hem pogut conservar una vintena. En vida només en va publicar 8. Els darrers van ser els Valsos opus 64, el segon dedicat a la seva amiga Delfina Potocka i el primer a una de les reines dels salons de París, la baronessa Charlotte de Rothschild. Aquest primer vals del recull és un dels més cèlebres de Chopin. Breu i simpàtic s’ha divulgat amb sobrenoms com “Le petit chien” (el gosset) o “Vals del minut”.

Joan Vives


Comments are closed.