VLADISLAV BRONEVETZKY (PIANO), ORQUESTRA DE CAMBRA TERRASSA 48

Concert 28 de juliol v2

28 Juliol 2016, 22h, MÓN SANT BENET

Vladislav Bronevetzky (piano)

Orquestra de Cambra Terrassa 48

PROGRAMA

“A L’ENTORN DE J.S. BACH”

Simfonia Op. 5 n.6 sol menor – J.A. HASSE (1699-1783)

Allegro

Andante sempre

Allegro

Concert n. 1 re menor – J.S. BACH (1685-1750)

Allegro

Adagio

Allegro

Suite “Burlesque” TWV55 B8 – G.Ph. TELEMANN (1681-1767)

Ouverture

Scaramouches

Harlequinade

Colombine

Pierrot

Menuet I

Menuet II

Mezzetin

Concert n. 7 sol menor – J.S. BACH

Andante

Allegro assai

Comprar entrades

CURRÍCULUMS

Vladislav Bronevetzky

Orquestra de Cambra Terrassa 48

COMENTARI DEL CONCERT

JOHANN SEBASTIAN BACH KAPELMEISTER

Nascut a la població d’Eisenach, en el cor de la Turíngia, en una humil família de músics municipals i d’església, Johann Sebastian Bach estava destinat a ser una de les grans revelacions de la història de la música.

Seguint les petjades del seu germà gran, Johann Christoph Bach (1671-1721), Johann Sebastian va emprendre una trajectòria formativa essencialment com a organista a través de l’exemple i mestratge d’alguns dels grans representants de la música del nord d’alemanya de finals del segle XVII com G.Böhm, J.Reinken o D.Buxtehude. D’aquesta manera els seus primers càrrecs a poblacions de la regió de Turíngia com Arnstadt, Mühlhausen o Weimar també van estar totalment vinculats amb aquest instruments. L’oportunitat de compondre música orquestral arribaria a partir de 1717, quan Bach va obtenir el càrrec de Kapellmeister de la cort calvinista del príncep Leopold amb seu al palau de la petita població de Köthen situada a la regió d’Anhalt-Sachsen. La sobrietat musical que caracteritzava les celebracions calvinistes feia que no calgués música per a la litúrgia, més enllà de la sòbria intervenció d’un organista. El profund esperit de melòman del príncep Leopold va permetre que, durant alguns anys, el palau gaudís de la presència d’una orquestra inusitadament gran formada per quasi una vintena de músics. Bach va superar les oposicions per esdevenir-ne Kapellmeister  (director musical), encetant així una de les etapes més optimistes de la seva vida. El mateix príncep era violinista i gaudia plenament de l’activitat musical, sovint des del faristol. Això va portar Bach a escriure una important quantitat de Concerts i Suites orquestrals, la majoria dels quals avui hem perdut en la seva versió original. Després d’encara no sis anys de col·laboració, Bach va marxar de Köthen mantenint una excel·lent relació amb el Princep. Unes perspectives professionals incertes varen portar al compositor a presentar-se a les oposicions per substituir al recent finat J.Kuhnau, en el càrrec de Kantor de les esglésies del centre de Leipzig, que va aconseguir el maig de 1723. En aquells primers anys Bach es va centrar en un extenuador treball de composició de Cantates destinades a les celebracions litúrgiques luteranes dels diumenges i festes de precepte. A partir de 1729, sense renunciar a la kantoria, Bach va acceptar de dirigir el “Collegium Musicum” de Leipzig format per estudiants de la universitat i aficionats diversos de la ciutat. Aquesta orquestra amateur assajava i actuava en una de les cafeteries més conegudes de la ciutat situada en el carrer de Santa Caterina… el Cafe Zimmermann.

Aquella va ser l’oportunitat de Bach per retrobar-se amb l’activitat orquestral, fet que el va portar a recuperar, “reciclar” i arranjar molt de material orquestral escrit en els anys de Köthen. Els destí ha fet que avui conservem una gran part de les transcripcions que Bach va fer per a clavecí i orquestra de concerts originals per a violí, oboè, etc… mentre que hem perdut les versions originals. Aquest és el cas dels concerts de Bach que podrem sentir en el presentant concert interpretats amb piano. Es tracta de 2 concerts conservats en un manuscrit  de poc abans de 1740.

El Concert n. 1 en re menor BWV 1052 parteix d’un concert original per a violí i orq. avui perdut. Segur que es tracta d’una obra estimada per Bach ja que, a part de la present transcripció per a piano, Bach també en va reutilitzar moviments a les seves Cantates números  BWV 146 (de 1726), BWV 188 (de 1728). Pel que fa a l´altre concert, es tracta d´una transcripció evident ja que n’hem conservat els originals:  El Concert n.. 7 en sol menor BWV 1058 és la transcripció dels cèlebre concert per a violí n. 1 en la menor BWV 1041.

El Collegium Musicum de Leipzig no va ser una institució fundada per Bach sinó per Georg Philipp Telemann (1681-1767). Concretament datava del 1704 moment en que Telemann era un jove estudiant de 23 anys de la universitat. Anys més tard els camins de Telemann i Bach van coincidir en algunes ocasions, com quan va dirigir la música de la cort d’Eisenach entre 1708 i 1712 o el 1714 quan Telemann va esdevenir padrí de bateig de Carl Philipp Emmanuel Bach a Weimar. El 1721 Telemann va esdevenir Kantor de les 5 esglésies principals de la ciutat d’Hamburg, alhora que també va continuar component una quantitat ingent de música instrumental. En el present concert podrem sentir la seva Suite Burlesca per a orquestra de corda. No en sabem la data de composició, però el caràcter descriptiu dels moviments on retrata personatges típics de la “Commèdia dell’arte” com l’Arlequí, la Colombina o el Pierrot ens fan pensar en altres Suites d’aspecte similar escrites en els anys d’Hamburg com ara la “Burlesca de Don Quixot” inspirada en el cèlebre cavaller de Cervantes o la “Wassermusik” o Música aquàtica on descriu personatges de la mitologia marina com Tritons, Nàiades o Neptú, de cara a una celebració de l’Almirallat d’Hamburg.

El concert es complementa amb l’última de les simfonies per a orquestra de corda opus 5 del compositor també barroc alemany Johann Adolph Hasse (1699-1783). Malgrat que van ser les seves òperes les que li varen donar una gran popularitat en el seu temps, fins i tot a Itàlia on l’anomenaven “Il caro sassone”, en el seu catàleg també hi trobem atractives mostres de música instrumental com aquestes Simfonies per corda opus 5 que varen aparèixer publicades a París en data indeterminada (segurament entre 1735 i 1745) per la vídua Boivin (Élisabeth-Catherine Ballard), sense autorització de l’autor. Hasse va publicar, cap el 1740, un altre recull autoritzat amb el mateix opus 5 format per 6 Sonates per a traverso i baix continu.

Joan Vives


Comments are closed.